Re: Se la nacioun soubre-visco à la lengo ?




"Pelharòt" <niapas@xxxxxxx> a écrit dans le message de news:
op.tbek81cg8q35uv@xxxxxxxxx
Lo Mon, 19 Jun 2006 18:11:34 +0200, Eole <eole64@xxxxxxxxxx> escriguèt:

Ben jo que pensi que n'i a pas nada nacion occitana; per contra, qu'i a
ua realitat occitana - un mòde de vita, de sociabilitat, ua cultura,
un "sentiment sudista" - qui pòt demorar arron la mort de la lenga e
servir de basa a la construccion de quauquarren. D'un ensemble de
regions qui causeishen de hargà's un aviéner comun.

Va vesi aital tanben.
Cada jorn, mai lo monde aun un sentiment identitari "gigònha": òm se
sentís occitan, francés e europèu, d'un biais dubèrt e non exclusiu.

--
Escrich amb lo gestionari de corrièr electronic revolucionari d'Opera:
http://www.opera.com/mail/

Dins li taulos "gigogne" i a de taulos mai grandos que d'autris ....I a un
brave felibre qu'escriguet un journ :
"aime moun vilage mai que toun vilage
ma prouvincio mai que ta prouvincio
e la Franço mai que tout " Crèse qu'ero Felis Gras !
Aquò menet au maurrasisme....
Dins lou raport Franço, Europo, Ouccitanié i a lou sentit dou brave mounde
d'un coustat e la realitat de l'autre. La realitat de iuei es que i a de
pouder que pujon e de pouder que baisson. Lis pouders que pujon soun lis
intercoumunalitats, lis regiouns e l'Europo, lis pouders que baisson soun
l'Estat, lou despartament e la coumuno. Se dounatz trop de plaço au
sentiment francès saretz dou costat que perd. La taulo "Franço" ven cado
journ mai inutilo ...Vendra belèu un journ que pouirem nous nen passar.
Ressaire


.