A les pretensions genocides els hi acaben de trencar la espinada


La decisió del TAS com a precedent històric en l'oficialitat de les
seleccions catalanes
Dilluns, 28 d'abril de 2008 a les 21:00
Informa: Guillem

Espectacles i Esports
La setmana passada el Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) de
Lausanne, a Suïssa, tombava la reclamació de la "Federación Española
de Bolos" (FEB) contra l'acceptació de la Federació Catalana de
Bitlles (FCBB) com a membre de ple dret de la Federació Internacional
(FIQ) d'aquest esport. El principal argument del TAS és que la
legislació de la Federació Internacional de Bowling no té perquè
cenyir-se a la legislació espanyola, el principal argument esgrimit a
totes hores pel Consejo Superior de Deportes (CSD) espanyol a l'hora
de boicotejar o recórrer qualsevol reconeixement oficial d'alguna
federació catalana.

El TAS ha considerat que el dret espanyol "no pot ser considerat part
integrant" de les regles que regeixen l'existència, l'estructura o
l'organització d'una federació internacional. Per tant les regles
relatives a l'adhesió a una associació o federació no tenen perquè
seguir les regles de dret dels països d'altres membres d'aquesta
associació. Pel TAS seria "inconcedible imposar a una federació
internacional (...) els drets nacionals de cadascun dels seus membres"
ja que "seria susceptible de crear desigualtats de tractament entre
els diferents membres".

Un exemple fàcil seria per posem que la legislació espanyola prohibís
a les federacions franceses competir: exemplifica molt bé l'absurditat
de voler imposar les normes d'un país o d'un estat a unes federacions
internacionals que no tenen perquè complir-les. Què dirien les
federacions internacionals al CSD i a les autoritats federatives
espanyoles si aquestes esgrimissin que la legislació espanyola
impedeix a les federacions franceses competir ? Segurament seria
quelcom semblant a "i a nosaltres perquè ens hauria d'importar el que
digui la legislació espanyola?".

El TAS creu que cal "prioritzar el dret de l'Estat en el qual està
domiciliada la federació internacional que ha pres la decisió que la
Federació Espanyola ha posat en qüestió (l'admissió de la F.Catalana).
Comenta el TAS que "si la jurisprudència del TAS s'aparta de vegades
d'aquest dret, no és pas per preferir el dret nacional dels membres
afectats per la decisió, sinó per aplicar els principis generals de la
Lex Sportiva".

A més a més el Tribunal d'Arbitratge recorda que un dels criteris que
esgrimeix la Federació Espanyola per a què la Internacional no pugui
admetre la Catalana és que hi ha uns "objectius internacionals
universalment tinguts per legítims per la comunitat d'Estats" no és
compleix amb les regles del dret espanyol, ja que aquestes imposen que
només una federació representi tot el territori espanyol de forma
internacional, mentre que hi ha desenes d'estats on això no succeeix.
El TAS cita aquí el Regne Unit, on hi ha federacions de diversos
territoris de l'Estat competint internacionalment i també entre ells
com a equips independents l'un de l'altre.

El TAS conclou que per tant "no es tindran en compte les disposicions
legals espanyoles en matèria de dret esportiu en el present litigi. En
conseqüència, no és necessari discutir un eventual conflicte entre les
disposicions del dret català i les del dret espanyol en matèria
esportiva, així com la constitucionalitat de les primeres".

La importància i la rellevància de la decisió és màxima, ja que pot
crear un precedent vital i pot sentar jurisprudència, tant al TAS com
a d'altres federacions internacionals, per a l'acceptació de les
diferents federacions catalanes. El TAS, com a màxima autoritat
esportiva mundial, ha obert doncs les portes al reconeixement implícit
per a les federacions catalanes en aquells esports on els estatuts de
la Federació Internacional corresponent no imposin que calgui ser "un
Estat reconegut per l'ONU" per a ser-ne membre. Per Rafael Niubó,
antic secretari general de l'Esport de la Generalitat, aquesta
sentència pot establir un precedent "com en el cas Bosmann al futbol".

Ara per ara hi ha 47 federacions catalanes que podrien optar a obtenir
la plena representació internacional ja que les federacions
internacionals dels seus esports compten amb un
reglamentcarmelo_paniagua_77.jpeg favorable, tant a nivell intern
(dels estatuts de la pròpia federació) com a nivell de país on aquesta
federació té la seva seu. Algunes d'aquestes federacions són la
d'atletisme, la d'handbol i la de natació.

Encara retenim, però, la imatge de Carmelo Paniagua, de la Federació
Espanyola de Patinatge, esgrimint el seu passaport espanyol a Roma, a
l'assemblea de la FIRS, com a argument "de pes" pel qual Catalunya no
podia ser-ne membre igual que Espanya. Retenim-lo, perquè aviat podria
ser història.

.