I qui diu que no en tenim ?



Notícies
CATALUNYA NECESSITA D´UN SERVEI D´INTEL·LIGÈNCIA
25.03.2008 - 13:15

" Agregar Intel·ligència catalana"

JOSEP DOMINGO FERRER / Catedràtic de seguretat i privadesa de la
informació a la URV

Una de les novetats de l'independentisme català durant el 2007 és que
s'ha posat finalment a la feina per determinar el full de ruta a
seguir per aconseguir un Estat propi. La cosa va més enllà de la
flamarada de les proclames de festa major o de campanya electoral, de
les iniciatives parlamentàries afirmant el dret a decidir sense
exercir-lo, àdhuc de la mera proposta de dates amb càrrega sentimental
per a una hipotètica consulta a mitjà termini. Sense pretensions de
fer sociologia, diria que aquest canvi no és causat només pels temps
galdosos que el país viu darrerament, sinó també per l'existència
d'unes generacions de catalans entre els 30 i els 50 anys, sense
traumes històrics i amb una preparació personal i professional sense
precedents, que no volen ser ciutadans de segona i acabar llurs dies
en una colònia.

ÉS AMB ÀNIM DE CONTRIBUIR a aquesta reflexió metodològica que voldria
subratllar la necessitat que Catalunya es doti ja des d'ara de les
estructures pròpies d'un Estat, si pot ser de iure i, si no, de facto.
Una funció que es reserven tradicionalment els Estats és la defensa.
Aquest ha sigut un tema tabú per als catalans en general i fins i tot
per a molts independentistes, amb excepcions honorables com Francesc
Macià o, més recentment, el Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya,
impulsat per Miquel Sellarès. Tal com advertia Xavier Roig fa uns
mesos, caldrà que l'independentisme s'alliberi d'unes quantes
"motxilles" si vol avançar. Ell n'esmentava algunes i jo hi afegiria
el pacifisme acomplexat, també apuntat per Hèctor López Bofill. Ni el
nostre país no és l'Índia de Gandhi ni el poder castellà no és
l'anglès (només cal veure la diferència entre Catalunya i Escòcia quan
es plantegen consultes d'autodeterminació o partits entre seleccions),
ni, sobretot, els catalans no tenim l'esperit de sacrifici o la manca
de lligams materials que tenien els indis als anys quaranta del segle
passat. Però no pretenc fer aquí una apologia bel·licista, si més no
en el sentit clàssic. Més aviat, la meva tesi és que Catalunya com a
país no pot romandre al marge de la guerra de la informació més o
menys soterrada que lliuren els Estats constituïts. A tall d'exemple,
recordeu les acusacions nord-americanes en el sentit que hackers de
l'Exèrcit Popular Xinès haurien irromput als ordinadors del Pentàgon.
Ras i curt, defenso la conveniència d'un centre d'intel·ligència al
servei de Catalunya, amb les funcions convencionals d'aquestes
organitzacions i amb un èmfasi particular en seguretat informàtica, en
criptografia (xifratge d'informació) i en esteganografia (ocultació
d'informació). Si ja en tenim un però és tan sofisticat que ni se'n
coneix l'existència, aleshores felicitats. Per si de cas no n'hi ha,
em permeto de motivar-ne la necessitat.

DISPOSAR D'UN SERVEI D'INTEL·LIGÈNCIA permetria al govern de Catalunya
d'abordar temes que condicionen la política, l'economia, la cultura i
l'esport, i que actualment només són objecte d'investigació
periodística o acadèmica. Fóra com deixar de caminar a les palpentes o
amb espelma per caminar amb llanterna. Per posar exemples d'actualitat
recent, fóra interessant per al nostre govern de conèixer en detall
les maniobres de l'Estat espanyol per torpedinar el reconeixement
internacional de les seleccions catalanes, garantir la seguretat i la
privadesa dels sistemes informàtics i de comunicacions de la
Generalitat, qui sap si aclarir alguna cosa de les balances fiscals
que no es publiquen ni a instàncies del Parlament espanyol, conèixer
la dimensió política exacta de les decisions econòmiques que es prenen
a Madrid, investigar la dinàmica soterrada del blaverisme al País
Valencià, elaborar dossiers sobre la possible reacció d'Espanya, de
França i de la comunitat internacional davant d'un eventual procés
independentista a Catalunya, aclarir les dinàmiques i els fluxos de la
nova immigració, etc. No es tracta de fer res que no facin ja
actualment els Estats. Més aviat, és qüestió de tenir exèrcit propi en
la societat de la informació. Els catalans hem tingut espies famosos,
com Joan Pujol, Garbo, durant la Segona Guerra Mundial. Ara només cal
que en tinguem que treballin per a nosaltres.



Informa: AVUI
.



Relevant Pages

  • =?iso-8859-1?q?6._Lo_fumat=F2ri_t=F2rna_pareisse?=
    ... una causa prevalia al mietg d'aquel caòs mentau : ... L'ausiguet que s'afanava quauque temp dinc la ... enigmatique, Tiger Brand, mas i avia pas de traça del fumatòri. ... E tornamai, Milly se sintiguet decebuda per l'atituda de Tiger Brand, ...
    (soc.culture.occitan)
  • Re: Heus. Know you a etymological dictionary of occitan?
    ... EMBRAGA : bouta en ligam lou moutour e la machino ; ... faire tira per un chaval ou un ase. ... d'una cinto : uno per la talho, ... Razigo : lou buf. ...
    (soc.culture.occitan)
  • =?iso-8859-1?B?VW4gdHJv5yBkJ0lzdPJyaW8gZGVsIFBh73MgdmFsZW5jaeA=?=
    ... Un rouchas soubre la mar, entremiech Castilhoun de la Plano e Vinaròs. ... à la costo. ... Una baso estrategico anciano : ... dissouluciou de lour ordre per Roumo e l'execuciou de Jacques de ...
    (soc.culture.catalan)
  • Re: Is "trendy" to be anticallas?
    ... per il complesso delle sue caratteristiche vocali e di ... ha sovente indotto la critica ad un rapporto con le due ... All una la riallaccerebbero la singolare ampiezza del ... nell organizzazione vocale della C., ...
    (rec.music.classical)
  • =?iso-8859-1?B?TG8gYnVy6HUgbW9ydHXgcmk=?=
    ... correspondent telefonique à Baton Rouge. ... separada per cada edicion. ... Mas cossi ... rubrica necrologica de nueit e avia jes avansat vers una promocion. ...
    (soc.culture.occitan)

Loading